La vida en pausa, arrancar des de menys quatre, impossible fer plans, conseqüències a llarg termini que no podem determinar ara, pors inèdites...

Des que va començar l'estat d'alarma, tots ens hem hagut d'anar adaptant a la situació de cada moment, i les empreses no ha estat alienes a aquesta circumstàncies. La incertesa, la impossibilitat de planificar els propers mesos, les modificacions normatives amb aplicació immediata, els canvis d'escenari gairebé setmanals i l'escàs temps de reacció per adaptar-se a aquests escenaris, han fet que les persones emprenedores i les seves empreses s'hagin hagut d’enfrontar a una situació mai abans imaginada. Parlar de persones emprenedores és parlar d’un conjunt molt ampli de la societat.  Just és reconèixer l'esforç i la tenacitat de totes elles per seguir endavant i continuar generant ocupació i oferir el seu servei a la societat, malgrat la por i la incertesa.

Ara, el gran repte és aconseguir reactivar la demanda i l'oferta per tornar a una senda de normalitat el més aviat possible (reactivació) i, en paral·lel, re-crear un ecosistema emprenedor, amb nous pilars i dinàmiques, i, en general, una societat menys vulnerable, més articulada, més innovadora (transformació). L’informe “Situación del emprendimiento en España ante la crisis del COVID-19” del Observatorio de Emprendimiento de España, amb coautoria de l’equip GEM Balears,  intenta oferir recomanacions rellevants en aquestes dues direccions. El dia 20 de Maig es preveu publicar un estudi regional similar de l’efecte del COVID-19 GEM a Balears.

En termes generals, volem destacar sis eixos que sorgeixen des de la perspectiva d’Emprenedoria i d’Innovació Social  i que l’equip del Laboratori considera prioritari tenir en consideració en aquests moments, que ens deixat, ara per ara, en veritable terra incognita. 

• Temps per emprenedors: Els emprenedors sempre han generat canvi i prosperitat. Les pandèmies i altres crisis han ajudat a avançar en els sistemes d'atenció mèdica i també en les innovacions tecnològiques i socials. L'actual pandèmia de coronavirus no és una excepció i es constaten respostes inèdites i molt esperançadores en termes de responsabilitat, solidaritat, visió, capacitat de re-invenció i mobilització i enfocament cooperatiu. Les start-ups -i les empreses en general- juguen un paper clau en aquest procés tant per ajudar a la societat a superar una crisi econòmica com per crear innovacions que donin forma a la societat després d'una crisi, reactivant i reconfigurant l'activitat i el model econòmic. Com influirà la crisi actual en la societat futura? Si bé és difícil predir el futur, podem desenvolupar una comprensió del que està per venir analitzant les tendències actuals i els nous consensos que setmana a setmana es van conformant en l'opinió pública (noves sinergies, interdisciplinarietat, mesurament de el bé comú i de l'impacte , integració de tecnologies, economia empàtica, etc.), en què les start-ups han tingut i tindran en major mesura un paper central. L'enginy, les competències emprenedores i la creativitat es tornen essencials per tal de respondre de forma innovadora als desafiaments que ens porta la pandèmia. 
• Temps d’Innovació Social: La innovació social té una sèrie de trets bàsics:
  
  • Una nova combinació o una nova configuració de pràctiques socials;
  • Incidència en determinades àrees d’acció o contextos socials;
  • Impulsada per certs actors o constel·lacions d’actors  de manera orientada intencionalment amb l'objectiu de satisfer o respondre millor les necessitats i problemes del que és possible a partir de pràctiques establertes;
  • Socialment acceptada i difosa àmpliament a tota la societat o en determinades àrees  de la societat;
  • Finalment institucionalitzat com a nova pràctica social.
  Alternativament, Mulgan  et al.(2007)  ofereixen unes característiques de la Innovació Social  més precises:
  1. noves combinacions o híbrids d'elements existents, en lloc de completament noves; 
  2. tallar els límits organitzatius o disciplinaris i, finalment, 
  3. deixar enrere  relacions tradicionals entre individus i grups anteriorment separats, contribuint a la difusió i integració de la innovació com a resultat de la cooperació entre parts que abans no interactuaven.
  La innovació social es una perspectiva necessària en temps incerts: els formats d'innovació social són diversos i estan basats en l'intercanvi, l'ús compartit de recursos, la transmissió de coneixement i la confiança avalada per la reputació col·lectiva.
  Les empreses  i start-ups que han configurat i lideren l’economia de Balears tenen ara l’oportunitat, la capacitat i l’obligació de co-dissenyar solucions pioneres en els àmbits esmentats més enllà de la responsabilitat social corporativa, assumint nous papers i establint noves sinergies. 
• Temps de noves sinergies:  En línia amb els punts anteriors, es contemplen tres àrees d’intervenció prioritàries per fer treballar conjuntament a agents que no ho han fet fins ara suficientment
  • Corporate Venturing  (sinergies ecosistema emprenedor amb  corporacions)
  • Vessant Economia Social (sinergies start-ups i corporacions amb entitats socials i empreniments col·laboratius)
  • Projectes col·laboratius ( sinergies diverses dins una Xarxa Descentralitzada de Centres d’Innovació en Solucions Circulars i Regeneració Agrícola).
• Temps d’emprenedors socials innovadors: La present crisi sanitària i el confinament han generat una quantitat sense precedents d'iniciatives col·laboratives, solidàries, d'ajuda mútua i d'impacte social. Una anàlisi d'aquestes iniciatives permet observar limitacions i oportunitats de millora (solapament, necessitat d’ajuda metodològica i tecnològica, etc). Bona part de d'aquestes iniciatives tenen actualment com a destinataris col·lectius especialment vulnerables, però la seva rellevància i conveniència per a altres col·lectius menys desfavorits és absoluta (iniciatives col·laboratives, banc de temps / ajuda mútua / cadena de favors, cosateca, promoció d'horts urbans, compartició de menjar elaborat, creació de xarxes de compra col·laborativa i grups de consum, promoció de venda local, suport personal i teràpia psicològica, ajuda educativa, dinamització sociocultural en línia, etc.); En aquest context, i donada a) la urgència i rellevància de les iniciatives en qüestió ib) l'oportunitat que el seu creixement suposa de donar-li una continuïtat i major notorietat a tot tipus d'iniciatives col·laboratives i d'innovació social quan el confinament vagi remetent, es suggereix una acció pública i integrativa d'empoderament i suport a iniciatives col·laboratives i socials, facilitant l'accés, en aquest excepcional moment, de tecnologies existents per al bé comú a promotors, tant en projectes ja antics, com actuals i fins i tot futurs (co-creació; matchmaking; socialització selectiva; gamificació en suport comú;geoposiconamiento i mapes de calor; funding i crowdfunding; eines d'agrupació de consum i d'estructuració de demanda; ideación col·laborativa i altres eines de Design Thinking).
• Temps de nous indicadors: L'actual pandèmia i percepció de crisi estructural -i la constatació de la nostra vulnerabilitat i dependència mútua- ha produït actituds desitjables i que podem considerar necessàries a llarg termini. Una d'elles és recuperar el bé comú com a valor més present i notori de la nostra societat. El coronavirus ens situa a tots davant el repte d'intentar transmetre el menys possible el virus, fent-nos més conscients que les nostres decisions condicionen la salut pública / el bé comú, que és patrimoni de tots. Els nivells de sacrifici, voluntat d'ajuda i solidaritat que s'estan vivint aquests mesos són inèdits i, en aquest sentit, la pandèmia és / pot ser / hauria de ser una fita en el nostre desenvolupament humà i en la configuració d'una economia més centrada en el bé comú o, en altres paraules, una economia més humana (human centered economics). Com a societat, s'està constatant la insuficiència i fragilitat dels nostres sistemes de protecció, les grans desigualtats i la confusió de les nostres prioritats, al costat d'un estoïcisme, civisme i creativitat inusual. La capacitat d'aprendre importants lliçons d'aquesta situació nova i de prendre decisions estructurals és el repte veritablement principal que cal afrontar.
  Desgraciadament, és esperable i gairebé inevitable que la percepció de crisi estructural -factor clau i més determinant per generar obertura al canvi- pugui disminuir gradualment a mesura que tornem a la normalitat (cap de el confinament, normalització de la crisi sanitària, recuperació d'uns mínims acceptables d'activitat comercial / empresarial i ocupació i, finalment, recuperació mínima de la vida social). Per aquest motiu té sentit en el context actual l'ús d'eines que ens puguin ajudar a ser conscients d'aquesta dependència mútua, vulnerabilitat i necessitat d’equitat de manera objectiva i permanent, donant-li  visibilitat, notorietat i importància deguda. Això reclama: a) la selecció, b) la discussió pública i c) l'ús d'indicadors econòmics (en el sentit més holístic del terme economia) que complementin els coneguts i que s'utilitzen. Les crisis són temps de re-creació i temps d’experimentació i polítiques experimentals.
• Temps d’esperança: La capacitat generalitzada d'identificar oportunitats que l'estudi esmentat de l’efecte del   COVID-19  a Espanya  ha observat, al costat del repunt del grau d'innovació i dinamisme - intel·ligència en acció- que observem per tot arreu, són les llavors de la nostra prosperitat futura. La innovació no és un objectiu per se, però és un indicador de vida, l’ésser humà és un sistema biològic obert, innovador per naturalesa. Per tant, i tot i sent conscients de la devastació actual que l’esmentat estudi reflecteix, els seus resultats també ens conviden a un serè optimisme respecte al futur i a una fe en la nostra capacitat de reactivar l'activitat i realitzar les transformacions necessàries per crear una societat menys vulnerable i més articulada. No és optimisme gratuït.